Do
Feia temps que de tu Em parlaven,
però el meu cap A altres llocs estava,
Fa
pensaments de tu tenia,
Sol
però, destimar-te, jo no en sabia.
Do
A poc A poc, en tu jo vaig creure,
tot vaig deixar-ho per venir A veuret,
Fa
i ara sé que Si et vull trobar
Rem Sol
sempre thauré de buscar.
Fa Do
I per què així, tan difícil,
Rem Fa Rem
és La vida, el que Em queda, La regalo.
Do Rem
No mimporta Si tu volguessis,
Fa Sol Fa
creuaria pel temps per estar amb tu,
Sol
abans de lhora i per sempre.
Do Lam
Tu ets La llum, tu ets el camí,
Fa Sol
tu ets La fi del meu destí.
Do Lam
I quan A tu arribi,
Fa Sol
ja no hi haurà per on tornar.
Do Lam
Sento el cor, el sento A dintre,
Fa Sol
sento algú dins meu que crida,
Do Lam Fa
diu que el segueixi, encara que Em senti feble.
Passaré per mar, terra i aire,
lluitaré sempre amb el diable,
tu només fes que tingui forces
ni cent homes podran parar-me.
Si Em dius que Em posi al foc, jo Em cremo,
Si Em dius que Em tiri al pou, mofego,
Si Em dius corre, jo més depressa,
Si Em dius calla, tescoltaré.
Tan sols parla, tan sols guiam,
tan sols portam, tan sols diguem,
com buscar-te, com trobar-te.
Si tu volguessis, creuaria pel temps per estar amb tu,
abans de lhora i per sempre.
Tu ets La llum...
Fa
Tant se val Si dun gra
Do
sem Fa una muntanya, tant se val,
Lam
el que hagi daguantar per tu,
Fa
no mimporta que hagi de deixar
Rem Sol
La porta ben oberta, Si és el que tu vols.