C G F G C
C D7
Mhauria agradat estar despert
F C
aquell matí que amb un vestit verd
Bb
entre uns bladars
C
ell va arribar.
F Gm
Venia xiulant, com un infant.
Bb F
Tenia plenes docells les mans
Eb
i cel amunt
F
els anava escampant.
G D
El voltaven les abelles.
F G
Duia un barret de roselles
C G
i A La bandolera
F
Em duia La primavera
G C
el vint de Març.
Mhauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com...,
teules i branques somplen de nius
i el roc eixut torna A mullar-se al riu
i el crit agut
duna perdiu.
I del conill La mirada
i olorar La matinada
que A La bandolera
ens va dur La primavera
el vint de Març.
Mhauria agradat estar despert.
Jeure damunt dun roc com um lluert
de panxa al Sol
i amb un flabiol,
i haver sortit A rebrel com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com Si fos temps
de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que A La bandolera
Em duia La primavera
el vint de Març.