Sol Do
Sóc dun país que de cert vé dantic,
Sol Do
que ha passat molt de temps oblidat i oprimit.
Mim Do
Sóc dun país on de la por sen diu seny,
Sol Re
que camina un pas endavant i dos enrera.
Sim Do
Sóc dun país que es desfà poc a poc
Mim Re
i entre il·lusions i frustracions malda per sortir endavant.
Sóc dun país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
daquells que se nomplen la boca parlant
i tenen un preu per a la seva integritat.
Mai he cregut que per a ser dun país
fos necessari demanar permís.
Sol Do
JO SÓC DUN PAÍS, SÓC DEL MÓN
Oh, país meu que malgrat dividit
sàpigues destriar de les gents les virtuds,
que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins,
que el teu futur sigui crear en comptes de conquerir,
que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny
i que portin el teu mar a dintre les venes.
QUE SIGUIS UN PAÍS DEL MÓN