Lam Fa Lam Do
La teva cara és un tros de cel
pluja forta cau del teu cabell,
les paraules no valen res
silencis penjats sobre les parets,
les faroles no estan enceses
foscor que esborra totes les promeses,
La terra, vella invàlida, busca
sang jove i calenta al peu de La porta,
Lam Sol
i tu rius no és broma que estiguem
Lam Sol
vius, i tu sens algú dicta els meus pensaments.
Lam Sol
Et veig i ja no puc esperar res
Do Rem Sol
no, no, vull creure que jo sigui el boig.
Fa Sol
Miralls deformant-nos els cossos
Fa Sol
potser demà, lhoritzó serà més clar.
Lam Mim Rem Fa Fa Sol
Aguantarem el fred i esperarem Lam Mim Rem
Do Sol Lam Sol Fa
fins que el bon temps tornarà,
Lam Sim Rem Fa Fa Sol
aguantarem el fred i esperarem Lam Mim Rem
Do Sol Lam Sol Fa
fins que un dels dos pugui parlar.
Lam Sol
No diguis res Em trobo malament
Lam Sol
hi ha un núvol gris que pesa sobre meu.
Lam Sol
Tescolto i ara no tentenc
Do Rem Sol
però ja saps que tot ho arregla el temps.
Fa Sol
Ulls recoberts de boira
potser demà tornaran A brillar
Aguantarem el fred i esperarem
fins que el bon temps tornarà,
aguantarem el fred i esperarem
fins que un dels dos pugui parlar.