(Sol , Mim7, Do , Re)
Sol Mim7
Por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
Do Re
de deixar anar una altra mentida A La teva mida.
Sol Mim7
Por de callar, desant les paraules A qualsevol calaix,
Do
per no deprimir-te o fer-te badallar,
Re
saber què rumies amb aquella mirada que no sé què mamaga.
Sol Mim7
Por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat,
Do
sense recordar què ens Fa viure plegats com Si fóssim estranys,
Re
de sentir La rutina rosegant-nos per dintre.
Do Sol Do
Et veig, el Sol samaga entre els teus cabells.
Sol Am
Em sents, aixeques La mirada en aquell precís instant
Do Re
tot és tan plàcid i tan clar que Em vénen ganes de cridar
Sol Mim7 Do Re (x4)
res no m espanta, res no m espanta.
(Sol , Mim7, Do , Re)
Sol Mim7
Por de La por, de sentir aquest pànic tan subtil tan boig;
Do Re
de no ser capaç de somriure quan dius que mestimes.