Do Sol Lam
Cap al vespre és quan, estàs com A cansat
Fa Sol
i no saps el que fer i et quedes fixat,
Do Lam
i et trobes molt sol , i el soroll sesvaeix,
Fa Sol
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien el sons i tot sembla més mort,
i vols cridar ben fort, que estàs fins als collons.
Cap el vespres estàs trist i no saps on anar,
i et prepares un whisky i no tel pots acabar.
I tencens un cigarro, sense ganes de fumal,
i lapagues aviat i et tornes A aixecar,
i de sobte tens por, de sentir-te tan buit,
i ten vas cap el pub i no hi trobes ningú.
I surts fora el carrer i comences A córrer,
i el vent va secant, el que sembla una llàgrima,
i tatures cansat, amb el nas ple de mocs,
i tampatxes de nit i respires ben fort, fort, fort.
Cap el vespre és quan estàs com A cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol , i el soroll sesvaeix ,
i mires al carrer, i no hi ha gaire gent.