SOL RE7 SOL RE7
Criatura dolcíssima, que fores
SOL RE7 SOL SOL7
la sola riba forta, un deix d’idea,
DO RE7 SOL SOL 7
la mà que entre les meues perdurava!
DO RE7 SOL RE 7
la mà que entre les meues perdurava!
SOL RE7 SOL RE7
No sé si m’estimaves: t’estimava
SOL RE7 SOL SOL7
i això era tot, i això era prou,
DO RE7 SOL SOL7
i els nostres cossos obraven en llur glòria
DO RE7 SOL
i els nostres cossos obraven en llur glòria
MIm SI7
Érem hostes del bes i la insistència
MIm LA7 RE7
i et sabia ma carn meravellada
DO RE7 SOL SOL7
i argument negador de la nostàlgia
DO RE7 SOL RE7
i argument negador de la nostàlgia.
Tenies dènou anys, i a punt la joia,
I esperança de mi en les teues galtes,
Jo t’intentava noms i altres carícies.
Vindrà l’hora de vore dins els versos
I algú dirà de mi: heus ací un home
Que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
La teua olor completa penetrant-me?
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?