[X]


MENUDA 

Sol      320003 
La      X02220 
Lam7   X02010 
Re7      XX0212 
Si7      X21202 
Mim      022000 
Sol7      320001 
Do      X32010 
Mi/Re   XX0000 
Sol/Do   320013 
Sol7M   XX0002 
Si7/4   X24252 
Re7/9   XX0210 


INTRODUCCIÓN: 
Da cinco golpes sobre el acorde Sol  , luego uno sobre el  Mim   menor, 
luego toca La    4ta. cuerda al aire (Re)… y empieza todo de nuevo; 
así varias veces. 

- 3 ------- 3 --- 3 --- 3 --- 3 --- 0 --------- 
- 0 ------- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --------- 
- 0 ------- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --------- 
- 0 ------- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --- 2 --- 0 --- 
- 2 ------- 2 --- 2 --- 2 --- 2 --- 2 --------- 
- 3 ------- 3 --- 3 --- 3 --- 3 --- 0 --------- 


Sol                               La   
Pensa en mi, menuda, pensa en Mi    
           Lam7                   Re7    
quan les bruixes tesgarrapin de matí. 
       Sol      Si7           Mim         Sol7   
No et faré més tebi el fred 
        Do                  Re7   
ni més dolç el cafè amb llet 
             Sol        Do   
però pensa en mi, 
               Sol    
menuda, pensa en mi. 

         Si7                       Mim       Mim/Re 
Pensa en Mi    quan no tarribi el sou 
      Do                    Re7                 Sol        Sol/Do 
o quan tarrambin en el metro A    quarts de nou. 
    Sol      La   
I portam brodat A     La   teva brusa 
   Lam7                Sol    
o pintat en el teu somriure vermell. 

Sol         La                       Lam7 
Gronxam de les teves arracades. 

Voltam amb els teus anells 
Sol7M               Do      Lam7   Si7/4     Si7   
i deixam venir amb tu, deixam venir. 
Mim                  Do      Lam7    Re7/9     Re7   
Deixam anar on vas, deixa-mhi anar, 
Sol7M          Lam7   Si7        Sol   
menuda, entre goig i pena 
                   Sol    
abraçat contra el poema 
         Re7          Sol   
que llegeixes damagat. 



Badallarà mandrosa La    ciutat 
quan marquis lhora i obris les finestres 
del despatx i tespolsis els ocells 
que fan niu dels teus cabells; 
et diu al cor que locell engabiat, mor. 
Ells Em    duen  A   les plomes somnis 
i batecs quan colpegen els meus vidres 
els seus becs i Em    conten  La   història blanca 
i menuda que entre quatre parets es marceix. 
Piulen que es mor La    primavera 
quan no pot anar A    passeig. 
Deixam venir amb tu, deixam venir. 
Deixam anar on vas, deixa-mhi anar, 
menuda, i encén La    cara. 
Pensa que tenim encara el camí 
dels teus ocells per A    volar-lo tu 
i jo amb ells. 


-
Good
-
Bad
-
Votes
884
Views
| Good! | Bad!