Do Fa
Pels ports del Ribagorça al cor de la Noguera
Do Sol
paro el meu cotxe i resto badant,
Do Fa
les alzines que sallunyen al capvespre
Do Sol
de la terra surt quelcom sobrenatural.
Lam Fa
Lluny les mentides i els errors,
Lam Fa
lluny la injustícia i la por.
Do Lam Fa Sol Do
És lamor qui menpeny a estimar la justícia
Lam Fa Sol Do
que aquesta terra mestà demanant.
Per lEix del Llobregat pujant a Berga,
sem fa evident dels homes el progrés,
els boscos i els rius que abans eren nets
paisatge fet a clapes que ens han cremat.
Potser si, sortim endavant.
Tots gaudim doportunitats.
Però mentre lhome no entengui la raó
destimar, lindret on viu, al seu voltant jo
Do Lam Fa Sol
SEGUIRÉ LLUITANT ENMIG LA FREDOR
COM UNA FLOR QUE NEIX AMB EL DESGEL
EMBRIAC DAMOR LLENÇO EL PUNY AL VENT
JO VULL PER A DEMÀ LA MEVA TERRA LLIURE!
Si heu pujat als cims pels volts de maig i heu vist la bellesa que sofereig,
heu sentit remoure els vostres endins amb el vent que us retorna el vostre esperit,
jo també he somiat aquesta nit tota la terra estés així,
homes com flors neixent arreu sacsejats pel vent de llibertat
que els fa més dignes i he pensat que...