[X]


MENUDA 

Sol     320003  
La     X02220  
Lam7     X02010  
Re7     XX0212  
Si7     X21202  
Mim     022000  
Sol7     320001  
Do     X32010  
Mi/Re     XX0000  
Sol/Do   320013 
Sol7M   XX0002 
Si7/4   X24252 
Re7/9     XX0210  


INTRODUCCIÓN: 
Da cinco golpes sobre el acorde Sol, luego uno sobre el Mim menor, 
luego toca la 4ta. cuerda al aire (Re)… y empieza todo de nuevo; 
así varias veces. 

- 3 ------- 3 --- 3 --- 3 --- 3 --- 0 --------- 
- 0 ------- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --------- 
- 0 ------- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --------- 
- 0 ------- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --- 2 --- 0 --- 
- 2 ------- 2 --- 2 --- 2 --- 2 --- 2 --------- 
- 3 ------- 3 --- 3 --- 3 --- 3 --- 0 --------- 


SOL                              LA    
Pensa en mi, menuda, pensa en mi 
           LAm7                      RE7    
quan les bruixes t"esgarrapin de matí. 
       SOL     SI7          MIm        SOL7      
No et faré més tebi el fred 
        DO                 RE7    
ni més dolç el cafè amb llet 
             SOL       DO    
però pensa en mi, 
               SOL    
menuda, pensa en mi. 

         SI7                      MIm       MIm/RE     
Pensa en mi quan no t"arribi el sou 
      DO                   RE7                SOL        SOL/DO      
o quan t"arrambin en el metro a quarts de nou. 
    SOL     LA    
I porta"m brodat a la teva brusa 
   LAm7                   SOL    
o pintat en el teu somriure vermell. 

SOL        LA                       LAm7     
Gronxa"m de les teves arracades. 

Volta"m amb els teus anells 
SOL7                   DO     LAm7    SI7/4     SI7      
i deixa"m venir amb tu, deixa"m venir. 
MIm                 DO      LAm7      RE7/9      RE7       
Deixa"m anar on vas, deixa-m"hi anar, 
SOL7              LAm7     SI7      SOL      
menuda, entre goig i pena 
                   SOL    
abraçat contra el poema 
         RE7         SOL    
que llegeixes d"amagat. 



Badallarà mandrosa la ciutat 
quan marquis l"hora i obris les finestres 
del despatx i t"espolsis els ocells 
que fan niu dels teus cabells; 
et diu al cor que l"ocell engabiat, mor. 
Ells em duen a les plomes somnis 
i batecs quan colpegen els meus vidres 
els seus becs i em conten la història blanca 
i menuda que entre quatre parets es marceix. 
Piulen que es mor la primavera 
quan no pot anar a passeig. 
Deixa"m venir amb tu, deixa"m venir. 
Deixa"m anar on vas, deixa-m"hi anar, 
menuda, i encén la cara. 
Pensa que tenim encara el camí 
dels teus ocells per a volar-lo tu 
i jo amb ells. 




-
Good
-
Bad
-
Votes
70
Views
| Good! | Bad!