LA MI FA#m Mi
Quan La neu es cansa i es Fa tendra,
RE Mi La Mi
Quants desitjos en aquell moment;
LA MI FA#m Mi
Quanta vida quanta primavera
RE Mi
I jo no puc assaborir-les
RE Mi La Mi
No puc canviar de rumb els pensaments
(rascant suau)
LA MI FA#m MI
Si pogués reviure un cop aquest instant, de gran,
RE Mi La Mi
Quan ja ningú recordi com va ser
LA MI FA#m Mi
Ho faria sense por i sense innocència,
RE Mi La
Com aquell que va oblidar que parla d’ell.
RE MI FA#m MI
Viure de nou al recordar el regust d’un temps llunyà
RE MI LA LA7
I d’algú que sents potser teva però fugaç;
RE MI FA#m MI RE
Que no saps Si feia mal o era un somni sobrenatural
MI LA
Que el destí no et va atorgar
MI MI7
Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria...
LA
Tu que et perds, que ja no sé per on trobar-te,
RE
Fes, desfés i torna per tornar A allunyar-te,
FA#m MI
Omples buits amb posat de marbre.
LA
I jo que veig que lluito però que se m’escapa
RE
Sé que el temps m’ensenyarà com oblidar-te,
FA#m MI
Però l’espera resulta llarga.
LA
I tu que et perds, que ja no sé com allunyar-te,
RE
Fes i desfés. Potser el culpable vaig ser jo
SIm Mi LA
Que vaig fer malament de forma inconscient.
RE Mi La MI Fa#m
Premi sense interès, misteri que ara ja no resoldré,
MI
Em manca fe.
LA MI FA#m MI
Si pogués reviure un cop aquest instant,
RE Mi La Mi
De gran, quan no recordi com va ser
LA MI FA#m Mi
Ho faria sense por i sense innocència,
RE Mi La
Com aquell que va oblidar que parla d’ell.
RE MI FA#m MI
Viure de nou al recordar el regust d’un temps llunyà
RE MI LA LA7
I d’algú que sents potser teva però fugaç;
RE MI FA#m MI RE
Que no saps Si feia mal o era un somni sobrenatural
MI LA
Que el destí no et va atorgar
MI MI7
Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria...
(solo) i (canvi de to)
SI
I tu que et perds, que ja no sé com allunyar-te,
MI
Fes i desfés. Potser el culpable vaig ser jo
DO#m FA# SI
Que vaig fer malament de forma inconscient.
MI FA# SI FA# SOL#m
Premi sense interès, Si misteri que ara ja no resoldrem,
FA# SI
Ens manca fe.