[X]


MO 
Am                             F   
Blanca de calç, mirant al nord, 
Dm                                      Am   
Sol    matitiner li encén el rostre 
            C                      G   
i Mô senfila des del port 
                  F                            C   
pels antics camins de ses costes. 
C              Bm         Dm         Am   
Vaixell varat en larenal 
    G                               C   
que llepa el mar de retirada. 
      Em7             Am       Dm   
Amagatall de vents furtius. 
    F          Am                   F#dim7   
Refugi de veles cansades. 
A#                                Am   
Plora La    sinia en el verger 
F7                                    C   
A    labric de  La   tramontana 
Am                G             Am         C   
La    vila humil de carrers lleus 
                 F                      E   
murmura històries quotidianes 
      Am         Em        G            Am    
dherois petits i glòries breus 
                G                  C   
cercant el pa de cada dia, 
                   E                      Dm   
que fan glosats amb pastissets 
                          E    
i gestes de bijuteria. 
am,g,c,em,am 
Mô... 
Amb precs i plors i de genolls 
passa lhivern de mica en mica. 
Encén el foc i el guinavet 
amb sang de porc es purifica. 
Sota el mestral salat i fred 
recargolat sajup luastre 
i pel camí que du A    ponent 
el Sol    frissa per amagar-se. 
Però el temps obscur, ocell vençut, 
emigra quan des de La    Mola 
llenega càlid cap al port 
un perfum dolç de farigola. 
Amolla el fred, es treu el dol, 
busca el camí que du A    larena 
i per La    nit plouen cançons 
de mariners i de sirenes. 

Mô... 

Cap es fosquet, A    beure al mar, 
morta de set baixa La    mata 
i el talaiot senfila al cel 
per Si    tornessin els pirates. 

Farcits de peix tornen els bous 
que empaiten núvols de gavines 
La    ciutat, en el mirall 
de laigua, tèrbola es pentina. 

Bota un cavall, toca un fabiol 
i un crit antic de gin i festa 
sescampa per lilla com foc 
des de loest com una pesta 

i quan La    tardor faci sonar 
els tambors fèrtils de La    pluja, 
mesquineta, sensopirà 
amb contes de fades i de bruixes. 

Mô... 


-
Good
-
Bad
-
Votes
689
Views
| Good! | Bad!