Lam Rem
Me La van regalar quan Em voltaven
Sol7
somnis dels meus setze anys,
Do Mi
encara adolescent.
Lam Rem
Entre les meves mans que tremolaven
Mi
jo vaig perdre ben fort aquell juguet.
Lam
Vàrem créixer plegats,
Rem
jo Em vaig fer home;
Sol7 Do Mi
ella es va anar espatllant al meu costat.
Lam Rem
Ara que jo La veig bruta i trencada,
Mi Lam
me nadono del molt que lhe estimat.
Rem Sol7 Do
Primer els amics arriben.
Rem Sol Do
Quan els amics sen van
Rem Lam
sols queda una guitarra
Mi Lam
per fer dacompanyant.
Ara lamor arriba.
Tot just lamor sen va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.
Ara sé dun company que mai no enganya,
que quan mompli de goig cantarà
amb mi, amb mi;
jo tinc un amic fidel, pobra guitarra,
cabta quan canto jo
i plora sempre amb mi.