Lam Sol Lam
Era el segle XIX
Do Fa Do
amb el nom de Joan Serra
Fa Mi
es coneix un bandoler
Lam Rem Lam
per tothom en Lapera.
Li agradava La sang
i el xiprer encara recorda
tots els critsque allà han pregat:
Pietat, pietat!
Lam Sol Lam
-No Em mateu,
Do Fa Do
que tinc dos fills i una esposa,
Mi Lam
us daré tot mon diner,
Mi Fa
però no Em claveu eixa daga.
Lam Sol Lam
-No Em mateu,
Do Fa Do
us demano per ma mare!
Mi Lam
-Re seu lúltim Crec en Déu
Sol Lam
-Pietat, pietat!
Lendemà de bon matí,
davant La verge del carme,
de genolls està pregant,
i A dos ciris encén La flama.
Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
Pietat, pietat!
Però, Joan Serra,
avui tha mancat La sort,
dos soldats than pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
Lendemà de bon matí,
veu La forca preparada,
en Lapera dóna un crit,
és lúltima pregària.
-Quan jo sigui ben mort,
i penjat de lalta forca
i defalleixi mon cor
i maneu A posar A La fosa,
que algú resi una pregària
davant La verge del carme
i que dos ciris tinguen flama.