Lam Sol Lam
Pare, digueu-me què
Rem Lam Mi Lam
li han fet al riu que ja no canta.
Sol Lam
Rellisca com un barb
Rem Lam Mi Lam
sota un pam descuma blanca.
Do Sol Lam
Pare, que el riu ja no és el riu
Lam Sol Lam
Pare, abans que torni lestiu
Sol Lam
i amagui tot el que és viu
Pare, digueu-me què
li han fet al bosc que ja no té arbres.
A lhivern no tindrem foc
ni A lestiu lloc on aturar-se.
Pare, que el bosc ja no es el bosc.
Pare, abans que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Do Sol
Sense llenya i sense peixos, pare,
Lam Mim
ens caldrà cremar La barca,
Fa
llaurar el blat entre les runes, pare,
Sol
i tancar amb tres panys La porta.
I deia vostè, pare:
Si no hi ha pins no es fan pinyons
ni cucs ni ocells.
Pare, on no hi ha flors
no es fan abelles, cera ni mel
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare, ja són aquí...
Monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no tingueu por
i digueu que no, que jo us espero.
Pare, que estan matant La terra.
Pare, deixeu de plorar,
que ens han declarat La guerra.