DO SOL Lam
I avui que et puc fer una cançó
RE7 SOL SOL7
recordo quan vas arribar
DO rem7
amb el misteri dels senzills,
SOL7 MI
els ulls inquiets, el cos altiu;
Lam Rem
i amb La rialla dels teus dits
SOL DO
vares omplir els meus acords
FA SOL7 DO
amb cada nota del teu nom, Laura.
Més tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
La nostra angoixa per lavui,
La nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o A un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.
I Si latzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que tacompanyin els ocells,
que tacaronin els estels;
i en un racó daquesta veu,
mentre La pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.
Se repite en las estrofas igual
La parte de punteo La tengo sacada A piano
pero no A tablatura, cuando La tenga La subo.