[X]


FAm SOL# DO# RE# x4 (tota LA cançó repeteix aquests acords) 

FAm                         SOL#    
Vull il.luminar com un fanal 
                     DO#    
i amplificar cada senyal 
                                    RE#    
de la contracultura que naix des de baix i és silenciada, jo 
vull fer la barricada amb l’Ovidi i Victor Jara 
i trencar l’apatia creixent amb guitarres 
al vent de matinada. 

Vull ser l’altaveu, i desfer les cortines de fum del poder, 
vull ser allò que no es veu, 
l’alegria dels pobles que s’alcen valents. 
Vull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster, 
vull més, m’esmole les dents… 
Mandela i Allende com a referents. 

FAm          SOL#                  DO#     
Un cop més, tanca els ulls imagina 
            RE#    
i anem a sortir de la rutina. 
Un cop més, tanca els ulls i camina, 
Per les venes corre adrenalina. 

FAm                  SOL#    
Música naix de la ràbia, 
            DO#    
sona la freqüència per 
                RE#    
fugir d’aquesta gàbia. 
FAm                      SOL#    
Som com un as en la baralla, 
             DO#    
som com el dimoni 
                     LA#m    
que camina entre la flama. 
x2 

Soterre les penes, jo sé que avance 
a base de contradiccions, a mi em mouen les passions, 
el bombo i la caixa i les seues pulsions. 
Vinc seguint a Gramsci, que la història no és més que una 
guerra per l’hegemonia de les posicions 
i en el meu camp de batalla jo tinc les cançons. 

Vull ser l’altaveu, que revente la norma i el llibres d’estil, 
vull ser allò que no es veu, la mare que trau endavant als seus fills. 
Vull ser l’altaveu, del xiquet que somnia en un món ple d’amics, 
vull ser Malcom X, tinc la paraula tremolen els rics. 

FAm          SOL#                  DO#     
Un cop més, tanca els ulls imagina 
            RE#    
i anem a sortir de la rutina. 
Un cop més, tanca els ulls i camina, 
Per les venes corre adrenalina. 

FAm                  SOL#    
Música naix de la ràbia, 
            DO#    
sona la freqüència per 
                RE#    
fugir d’aquesta gàbia. 
FAm                      SOL#    
Som com un as en la baralla, 
             DO#    
som com el dimoni 
                     LA#m    
que camina entre la flama. 
x2 

FAm    SOL#   DO#   RE#  x4     

No és qüestió de genètica, és de simple ètica, 
obrir els ulls, veure l"infern, saber que res és etern. 
Acompanyat de la mètrica, de l"alfabet i aritmètica, 
òmplic els fulls d"este quadern, i ho convertisc en fonètica. 

Sonen les notes de ràbia, hem de sortir d"esta gàbia, 
som la “tormenta” d"arena que va a convertir esta terra en Arcàdia. 
Trencar barreres amb sons, canviar-ho tot amb cançons, 
en este desert on no queda verd, nosaltres serem el Monzó. 

FAm                  SOL#    
Música naix de la ràbia, 
            DO#    
sona la freqüència per 
                RE#    
fugir d’aquesta gàbia. 
FAm                      SOL#    
Som com un as en la baralla, 
             DO#    
som com el dimoni 
                     LA#m    
que camina entre la flama. 
x2 




-
Good
-
Bad
-
Votes
51
Views
| Good! | Bad!