Intro: A E D E
A E D E A
Ben depressa ha dinat, s"ha tornat a afaitar
E D E A
i es posa la jaqueta.
E D E A
guaita mig d"amagat com la dona al sofà
E D E A
veu la telenovela.
E D E A
I li diu adéu, però ella ja no el sent
E D E A
baixa a l"ascensor, silenciosament.
A E D E A
I així cada dimarts representa que va
E D E A
aviat A La feina.
A E D E A
Però ha quedat en aquell bar on no hi ha mai ni un gat
E D E A
a prop de Vila-Seca.
E D E A
I com cada cop, sent la tremolor,
E D E D
meitat por meitat alegria.
E A
De la barra estant el cambrer dirà
D E F#m
si vol el de sempre, ella arribarà amb els ulls brillants
D E
i per un instant tot s"haurà aturat.
A E D E A
I per uns breus moments, una estona de cel
A E D E A
ja no importa el demés, una estona de cel
A E D E A
el que dura el cafè... és una estona de cel.
A E D E
A E D E A
Ben depressa ha dinat a la universitat
A E D E A
s"ha pintat una mica.
A E D E A
Sent com el campanar va tocant els tres quarts
A E D E A
s"arregla la faldilla.
A E D E A
Agafa l"autobus, i seu al davant
E D E
només cinc minuts, que no acaben!
D E A
com sempre dirà sento haver fet tard
D
ficant-se vermella.
E F#m
Ell no dirà res, només somriurà
D E
i per un instant tot s"haurà aturat...
A E D E A
I per uns breus moments, una estona de cel
A E D E A
ja no importa el demés, una estona de cel
A E D E A
el que dura el cafè... és una estona de cel.
A E D E
A E D E
A E D E
D E A
Mil cops repetint que no té sentit
D
seguir aquesta història.
E F#m
Però aquest temps robat fa tirar endavant
D E
fins poder arribar al proper dimarts...
A E D E A
I per uns breus moments, una estona de cel
A E D E A
ja no importa el demés, una estona de cel
A E D E A
el que dura el cafè... és una estona de cel.
És la meva primera transcripició així que perdoneu
si no és del tot correcta.