Do Sol
Cap al vespre és quan
lam
estàs com a cansat
Fa
i no saps el que fer,
Sol
i et quedes fixat,
Do
i et trobes molt sol ,
lam
i els soroll sesvaeix
Fa
i mires al carrer
Sol
i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons
i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort
que nestàs fins als collons.
Cap al vespre estàs trist,
i no saps on anar,
i et prepares un whisky,
i no tel pots acabar.
I tencens un cigarro
sense ganes de fumarl
i lapagues aviat
i et tornes a aixecar.
I de sobte tens por
de sentir-te tan buit,
i ten vas cap al pub
i no hi trobes ningú.
I surts fora el carrer
i comences a córrer
i el vent et va assecant
el que sembla una llàgrima.
I tatures cansat
amb el nas ple de mocs
i tempatxes de nit
i respires ben fort, fort... foort!
Cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer,
i et quedes fixat.
Cap al vespre estàs trist
i no saps on anar,
i respires ben fort
i no saps qui ets tu.