Sol La
Cal que deixi la meva casa
Do Sol
i prengui el bastó
Sol La
cal que amb una esperança
Do Sol
trenqui la tristor,
mim sim
faré una cabana
mim sim
de pedra i de fang
Do Sol
on la terra em doni
Re
el meu guany.
mim sim
Clavaré les meves arrels
mim sim
creixent de cara al cel
Do Re Sol sim
donaré fruit abundós,
mim sim
i lhivern em despullarà
mim sim
de neu em cobrirà
Do Re
neu que fondrà poc a poc
Després de la lluita intensa
vindrà el repòs,
deixaré la terra abonada,
pel meu esforç.
Els fills que em segueixin,
potser marxaran
pero vagin on vagin, constants.
Clavaran les seves arrels
creixent de cara al cel
donaran fruit abundós,
i lhivern els despullaré
de neu els cubriré
neu que fondré poc a poc