RE
Benvolgut, permet-me suposar
LA
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
SOL RE
més o menys, així com jo, estàs assabentat
SIm LA
de la meva existència, de les coses que faig.
RE
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
LA
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
SOL RE
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
SIm LA
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
RE
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
LA
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
SOL RE
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
SIm LA
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:
SOL LA RE SOL LA RE
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d"una ciutat.
LA SOL RE
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
SIm SOL LA
I sentiu l"eternitat al vostre davant!
SIm SOL LA RE
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
RE
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
LA
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
SOL RE
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
SIm LA
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
RE
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
LA
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
SOL RE
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
SIm LA
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
RE
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
LA
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
SOL RE
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
SIm LA
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
SOL LA RE
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
SOL LA RE
el meu amor, la meva sort, les meves mans
LA SOL RE
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
SIm SOL LA
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
SIm SOL LA RE
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant.
RE
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
LA
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
SOL RE
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
SIm LA
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
RE
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
LA
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
SOL RE
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
SIm LA
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
SOL
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell i,
LA RE
pas a pas, ja estaràs tan lluny
SOL LA RE
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
LA SOL RE
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
SIm SOL LA
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
SIm SOL
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
LA RE
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
SIm LA RE
Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.