F C G Am
F
Separats tiren la canya
prop de la plaça d"Espanya,
C
hipsters amb barba i ulleres
s’han perdut per les cotxeres,
G
apareixen quan és fosc
els llauners ambulants
Am
i un camell fa l"agost
a l’estació de Sants.
F
Exbolingues reciclats
disfressats de runners,
C
periodistes cremats
que viuen de fer banners,
G
arribant a Ciutat Vella
cantautors que ja no canten
Am
i a la porta de l"Ovella
quatre guiris no s"aguanten.
F
Aturats amb tres carreres,
“enxufats” que només cobren,
C
regalets per les “aceres”,
jubilats que maniobren,
G
policia a un carreró
ara ha perdut el control
Am
amb un grup de percussió
prop de la plaça del Sol.
F
Perquè tombin els turistes
la rambla l’han tunejat,
C
ja no queden artistes
els músics han marxat,
G
quatre “xinos” fent retrats,
Canaletes ja s"allunya
Am
i no queden indignats
A La plaça Catalunya
F C G Am
F
Quan es fan foscos els dies
C
i deixem de ser esclaus
G
les tristors són alegries
Am
i obrim portes sense claus
F
quan es mor la rutina
C
en un racó de la ciutat
G
Barcelona s"il.lumina
Am
quan et tinc al meu costat.
F
La de la Setmana Tràgica,
la que odia l"extraradi,
C
la que viu una nit màgica
un dimecres a l"estadi,
G
La bonica, La insalubre
la de l’ambient de l"Arena,
Am
la que un 12 d"octubre
sent vergonya aliena.
F
La dels clubs acollidors,
la que adora les gavines
C
i crema contenidors
i destrossa les cabines,
G
No hi ha cap respecte
per la música en directe
Am
i no tenim projecte
per donar-li vida.
F C G Am
Quan es fan foscos els dies...
F
Uns turistes alemanys
al bressol del mestissatge
C
amb barrets de mexicans
van buscant algun massatge
G
i al caòtic barri Gòtic
uns nens amb monopatí
Am
van buscant algun narcòtic
per arribar al dematí
Quan es fan foscos els dies...
F C G Am