LA
MI
Ja sabem com t’agrada aixecar el braç
LA RE
i calcular el pol d’on ve el vent,
LA MI
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes
RE LA
quan marxes corrents.
MI
Ja hem entès que ets una ànima errant
LA RE
que abandona les cases quan tothom dorm,
LA MI
que t’agrada menjar quan hi ha gana
RE LA
i dormir si ve son.
RE
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora,
LA
sempre arriba el moment
RE LA MI
quan s’obre com una flor rara el penediment
RE
i entens, com si totes les bruixes del món
LA
coincidissin llegint-te el futur,
RE
que és cosa de temps que et sorprenguis
MI
pensant que ho tenies,
LA
que jo creia en tu.
MI
Ja sabem que tres mil aventures
LA RE
bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
LA MI
que els guerrers s’avorreixen si no
RE LA
hi ha una mica d’acció.
MI
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava
LA RE
una daga daurada en el cor
LA MI
i que on t’enterri una bona gent
RE LA
hi creixerà un roure fort.
RE
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid
LA
que sempre arriba el moment
RE LA MI
quan s’obre com una flor groga el penediment.
RE
Si ho saps com si totes les bruixes del món
LA
t’estiguessin llençant un conjur,
RE
una rima ancestral que et farà
MI
recordar que ho tenies,
LA
que jo creia en tu.
RE
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts
LA
per incloure en el codi penal
RE LA
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món
MI LA
buscant res que no pugui anomenar.
RE
Que la por estaria allà però, potser, per variar,
MI
aprendríem a passar-la junts
RE
i no et veuria mai més explicant-me que bé
MI
estaves quan ho tenies,
LA
quan jo creia en tu.