Preludi
Am
Un dia somií que era una abella
E Am
i, papallonejant per l’hort del cel,
E Am
anava d’una estrella a una altra estrella,
E Am
volves d’or collint la dolça mel.
(bIs)*
Anava del clavell a la vidalba,
de l’herba de la creu als romanins,
il·luminats per la claror de l’alba
que no han vista jamai nostres matins.
G D
Ací em somreia una gentil poncella
F E
que, esbadellant-se, es convertia en flor,
G D
en flor del paradís, sempre novella,
F E
que feia cada dia nova olor.
(Bis)*
D’un misteri volava a altre misteri,
d’una amor robadora a un altra amor;
com un pit se m’obria l’hemisferi,
deixant-me beure en lo diví tresor.
G D
Vola que vola de la rosa al lliri,
F E
de flor en flor seguia jo el verger,
E Am
del nèctar regalat fent lo captiri
E Am
entre càntics i música i plaer.
G D
Fer-ne volia una rosada bresca,
F E
per dir “Preneu-ne” a mos amics del món;
E Am
“preneu-ne un rajolí, d’eixa mel fresca
E Am
de l’alt verger on mes delícies són”.
G D
Mes ai, mes ai! Quan a plaer brescava,
F E
caigut sobre la terra em despertí,
E Am
i, en comptes de la bresca que us baixava,
E Am
sols trobo les cançons que veus aquí.