[X]


          DO           MIm              FA           DO       
He fet un salt, un salt estrany ,que ens ha aixecat més de tres pams. 
                    MIm          FA            DO     
Sortia fum, tan dens i blanc, i a dins tu i jo i el meu gran salt. 
      LAm           REm       SOL            DO      
Teníem por mirant a baix, teníem por i ens hem quedat 
       LAm             REm       SOL     
mig abraçats, sentint el salt regalimant-me entre les mans. 

          DO      MIm              FA           DO       
Els testimonis oculars, diuen “quin salt, carai quin salt!”; 
                    MIm          FA            DO     
les mares diuen als infants, “no us apropeu, que ha fet un salt!”. 
      LAm           REm       SOL            DO      
Érem tu i jo amb el món a part, i ara és el món que ens salvarà 
       LAm             REm       SOL     
entre les runes d’aquest salt, que érem tu i jo i ja no ho som tant. 

          DO           MIm              FA           DO       
Que això nens cau, que això nens cau! Crido el teu nom entre el fum blanc. 
                    MIm          FA            DO     
“Agafa’t fort i, si pots, cau, amb els dos peus i en un lloc pla”. 
      LAm           REm       SOL            DO      
I mereixíem un comiat, més digne de ser recordat 
       LAm             REm       SOL     
i no aquest veure’ns destrossats, per la força de la gravetat. 


          DO           MIm            FA         DO       
Tu, saltador que saltes salts! Tu, grimpador professional! 
                    MIm             FA            DO     
Tu, amic per sempre ambulant que et defineixes pels teus salts! 
      LAm              REm             SOL        DO      
Que fàcil tot! Que bé que estàs! En els teus ulls il.luminats 
       LAm             REm       SOL     
ja s’intueix la immensitat, de tot un món al teu abast. 

        DO         MIm          FA         DO       
La nit caurà, la nit caurà, la nit caurà i desplegaràs 
               MIm          FA            DO     
un somni dolç i atrotinat dels saltadors que salten salts. 
      LAm           REm       SOL            DO      
I fins demà, i fins demà, i a fora, hi bufa un vent tan suau, 
       LAm         REm       SOL     
i el saltador s’adormirà, fent cara de res, fent cara de salt. 




-
Good
-
Bad
-
Votes
38
Views
| Good! | Bad!