RE
Mira,
SOL LA RE
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
SOL LA RE
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
SOL LA SOL
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil.la.
MIm7 LA RE
I ens crido: “Treu-te la disfressa i revela qui ets!
SOL LA RE
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”.
RE
Mira,
SOL LA RE
tot ha anat segons el pla, quin exemple d’harmonia,
SOL LA RE
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
SOL LA SOL
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d’aforismes.
MIm7 LA RE
I ens crido: ”Observant-vos les mans, us he vist el truc!
SOL LA RE
No sou realment la vida que ens hem perdut”.
RE
Mira,
SOL LA RE
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
SOL LA RE
hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires.
SOL LA SOL
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
MIm7 LA RE
I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur!
SOL LA RE
I no la vida que se’ns escapa a cada moment”.
RE
Mira
SOL LA RE
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
SOL LA RE
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
SOL LA SOL
“Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?”
MIm7 LA RE
I ens crido: “Ja sé de què aneu i he perdut l’interès!
SOL LA RE
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”