La SOL La
Era el segle XIX
DO FA DO
amb el nom de Joan Serra
FA MI
es coneix un bandoler
La Re La
per tothom en "La Pera".
Li agradava La sang,
i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat:
pietat, pietat!!
LA SOL La
No Em mateu,
DO FA DO
que tinc dos fills i una esposa,
MI La
us daré tot mon diner,
Mi FA
però no Em claveu eixa daga.
LA SOL La
No Em mateu,
DO FA DO
us demano per ma mare!
MI La
Reseu lúltim "Crec en Déu.
SOl La
Pietat, pietat!!
Lendemà,
davant La Verge del Carme,
de genolls està pregant
i A dos ciris encén La flama.
Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
pietat, pietat.
Però, Joan Serra,
avui tha mancat La sort,
dos soldats than pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
Lendemà de bon matí
veu La forca preparada,
en "La Pera" dóna un crit,
és lúltima pregària.
Quan jo sigui ben mort
i penjat de lalta forca
i defalleixi mon cor
i maneu A posar A La fossa,
que algú resi una pregària
davant La Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama.