RE
Una parella lingüística,
SIm
una oportunitat
MIm
d’enterrar l’affaire Patrícia,
SOL
fer dissabte emocional.
RE
Una estona en cada idioma,
SIm
trenar una conversació,
MIm
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
SOLm DO FA#m
i ens ensenyem tots dos.
FA#m SOL
Ella era nascuda a Grècia,
RE
bressol de grans pensadors.
LA
De Parmènides a Sòcrates,
FA#m
d’Aristòtil a Plató.
SOL
I jo que desconeixia
RE
tots aquells senyors estranys,
LA
me’ls imaginava amb barba
RE
i fotent gestos molt grans.
Vaig provar d’impressionar la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.
Tot mostrant me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.
i Si haguessis vist com reia
intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!”
l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes
no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia
ens ensenyi a veure el món.
( RE DO REx3 )
SIm
Em va preguntar en què creia
SOL
mentre s’empassava el fum
MIm
i entrant a una indie disco
FA#
vaig citar, es veu, un tal Hume:
RE
“Només crec en el que veig jo
SIm
i només us veig a vós”.
MIm
(Quan començo amb formalismes
SOLm DO FA#m
és senyal que estic nerviós).
Va dir: “La teva oratòria
deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci.
Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima
amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra
i ella es va posar a ballar.
RE SIm
I com ballava!
MIm
Que tot de cop,
DO
el cercle es quadrava.
RE
I quan Song2
SIm
de Blur sonava,
MIm
xiuxiuejant
DO
d’Epicur em parlava.
Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
"Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.
I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem ho abans de fer nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.
I per un cop les paraules,
l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia,
van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes
plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes:
bé, bellesa i veritat.
I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
final
RE
Un petó, ja era de dia,
SIm
en un carreró del Born,
MIm
feliçment, tot condemnant nos
SOL (RE)
a buscar l’etern retorn.