La7 Re
Em va tocar tocant Mediterrani.
La7
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Sib Fa
Per sabata Oriola destranquis.
Sib La
I per cor duc A Alcoi, La terreta.
La7 Re
Per senyera, senyors, quatre barres.
La7
Per idioma, i senyores, català.
Sib Fa
Per condició, senyors, sense terres.
Sib La
Per idea, i senyores, esquerrà.
Fa La
Queda clara, per tant, per A tothom,
La7 Rem
La meua carta de naturalesa.
Solm
No és miracle, ni és un mal son;
La
mha tocat, i és La meua feblesa.
La7 Re
mha tocat, i és La meua feblesa.
La7 Re
Quede clar, també, que són covards,
La7
tots els qui obliden les arrels.
Sib Fa
Seran branca dempelt en altres prats.
Sib La
I en La mort, rellogats desl estels.
La7 Re
És ben trist encara avui parlar,
La7
i posar al seu lloc una història.
Sib Fa
Fins ací ens heu fet arribar.
Sib La
De tan grossa raó, naix La glòria.
Fa La
I torne A repetir: sóc alcoià.
La7 Rem
Tinc senyera on blau no hi ha.
Solm
Dic ben alt que parle català.
La
i ho faig A La manera de València.
La7 Re
i ho faig A La manera de València.
La7 Re
Em va tocar tocant Mediterrani.
La7
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Sib Fa
Per sabata Oriola destranquis.
Sib La
I per cor duc A Alcoi, La terreta.
La7 Re La Re
I per cor duc A Alcoi, La terreta.