Do#m Si Mi
Oh que llarga es Fa sempre lespera
Do#m Si Mi
quan sespera que vindrà el pitjor,
Do#m Si Mi
i que trista i que llarga és lespera
Do#m Si Mi
quan sespera La mort de lamor.
Si La Mi
Quan sespera ja que tot sacabi
Si La Mi
per tot duna tornar A començar,
Si La Sol#m
quan sespera que el món tot senfonsi
Do#m Si La
per tornar-lo A edificar,
Mi Si Mi
es Fa llarg, es Fa llarg esperar.
I es Fa trist esperar cada dia
el cel roig i el Sol que ja sen va,
i es Fa fosc esperar cada dia
perquè el Sol no sen vol anar mai,
perquè els dies sen van sense pressa
i les hores no volen fugir,
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es Fa trist esperar, es Fa trist esperar.
I es fan lents els matins i les tardes
quan lespera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sents amb el cor ensopit,
perquè sents que tens lànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós,
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es Fa fosc, es Fa fosc esperar
Es Fa fosc, es Fa fosc esperar!
Es Fa fosc, es Fa fosc esperar!
Es Fa fosc, es Fa fosc esperar!
I es fan grises les hores despera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan A La fi sents A prop per tots dos,
quan Fa dies que ni xiules ni cantes
i Fa un temps que vas fer lúltim somrís,
quan al cor sents La mort i tespantes
al pensar que potser és lúltim avís,
es Fa gris, es Fa gris esperar!