RE SOL
En Mateu diu entrem-hi,
MIm/SOL LA RE
és un pub que s"ha de veure.
SIm RE
Sempre hi ha algú que recita
LA
o que canta en un racó.
A "la" resta ens "fa" una mandra,
però és que no hi ha alternativa.
Va fem-ne una i cap a casa,
vigileu els esglaons!
SOL
Obrim la porta,
LA
entrem en un lloc minúscul.
RE
Gent amb mirada perduda,
SOL
si n"hi ha quinze ja són molts.
SOL
Però és molt heavy,
SIm
uns setanta anys de mitjana,
LA
i un senyor amb una guitarra
RE
que ara acaba una cançó.
RE SOL
I seiem a prop del foc,
MIm/SOL LA RE
al costat un vell amb barba,
SIm RE
que duu manta i espardenyes,
LA
sota seu hi dorm un gos.
I no sé qui de nosaltres
va i murmura "quina fauna!".
Amb els ulls ens l"assenyala
i ens posem a riure fort.
SOL
Ai Mateu!
LA
Ma dove chi hai portato,
RE
que això tio sembla un geriàtric,
SOL
a un amic no se li fa.
SOL
Ai Mateu!
SIm
Que no et salva ni ta mare,
LA
que avui pagues tu les pintes,
RE
per mi ja podem marxar.
RE SOL
Ens en fotem de tots
MIm/SOL LA RE
del mort i de qui el vetlla
SIm RE
quan de cop el vell s"aixeca
LA
això tios pot ser molt bo.
Amb un respirar feixuc
i una veu ben arrugada
diu "aquesta dedicada
a tots els que ja no hi són".
SOL
I comença,
LA
i arrenca amb la tornada,
RE
i al voltant es fa un silenci
SOL
que ara no sabré explicar.
SOL
Però hem de callar,
SIm
tio, hem de callar!
LA
Empassar-nos les paraules
RE
i posar-nos a escoltar.
El vell agafa aire,
i les venes se li inflen,
i la cara ben vermella
com si s"hagués d"ofegar.
Però creu-me,
que a cantar d"aquella forma
no hi ha cap escola al món
que te"n pugui ensenyar.
LA
De tots els homes d"Escòcia
SIm
amb aquell vell vam anar a topar
LA
i de sobte vam entendre
LA SOL FA#m MIm RE
què volia dir cantar.
NOTA: las comillas que aparecen en "la" y
"fa" están puestas para que la página no
las confunda, automáticamente, con acordes.