LAm MIm LAm
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
MIm LAm
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
MIm
que m"agrada els somrís
LAm
d"un infant vora el mar
SOL RE
i els seus ulls com un ram d"il.lusions esclatant.
LAm
I si canto trist
SOL MIm
és perquè no puc
RE
esborrar la por
LAm MI LAm
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m"agrada el batec d"aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l"han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d"ignorats companys.
Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m"estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.