Mim Sol
En Joan era un pobre pagès
Lam Do
Ell sempre humil ell sempre honest
Mim Sol
Vivia amb lhermosa Maria
Lam Do
I ho feia tot perquè sempre mengés
Mim Sol
En canvi en Lluís era molt ric
Lam Do
A ell mai no li va faltar de res
Mim Sol
com Si tot el que ell volguès
Lam Do
en dir-ho als peus ho tinguès
B:
Sol Do
I es que uns tant
Sol Do
I altres tant poc
Sol Re
però tots feliços
Do
tal com són
A:
Un dia en Lluís es va creuar
Amb La Maria passejant
i enamorat es va jurar
pagar per ella el preu més alt
I en aquells temps va haber una guerra
Mim en contes de Do
en Joan jove i fort per força va marxar
en Lluís no era apte per morir
això es una merda tio has daguantar
B:
Tot era extrany
en els seus ulls
La por lodi
La tristor
C:
Do Sol
I La Maria sel va mirar
Re Do Mim
Com Si ja no poguès veurel mai més
Do Sol
Llavors en Lluís va aprofitar
RE Do Sol
I A La Maria va comprar
Re
i li va dir
D:
Sol Lam Do
Sé que mestaves esperant
Sol
jo no thavia ablidat
Lam Do
Jo et puc donar tot el que vols
Sol
I tot el que puguis desitjar (BIS)
E:
Sol Lam
Agafam de La mà, corre i no tho pensis massa
Do Sol
Que et donaré el què vols, Si no ho tens en aquesta casa
Lam
Jo et dono flors i joies, festes, criats i vestits
Do Sol
Jo et cobriré dor, plata, bons perfums i weiss du frings
E:
En Joan no tornarà el seu fi jo ja ho savia
Si fos tu sí diria i no mho pensaría més
Jo et dono flors i joies, festes, criats i vestits
Jo et cobriré dor, plata, bons perfums i weiss du frings
F:
Do Sol
I La Maria
Re Mim
sel va mirar
Do Sol
i de La mà
Re Mim
el va agafar
F2: (tot igual menys els acords canviats)
Anava tant sega
amb tants regals
que sense pensar-sho
Re Sol
del Joan va passar
Do
i li va dir
D:
Jo A tu ja no et puc esperar
tu Em fas patir i treballar
ell tot el dia juga amb Mi
bona sort que lhagi trobat (BIS)
E:
Aquell pobre pagès sabia que anava A morir
llavors va dir Si Em moro, tu també et mores amb Mi
La va esperar A les fosques al carrer tota La nit
quan ella va sortir La va matar sense patir
E:
Amb La mateixa arma es va fe ell un tret al cap
va caure estès A terra amb La Maria al seu costat
La conya de La història amics meus reflexioneu
no es La que en Joan morís sinó que en Lluís està de peu.
F:
I el Lluís
sels va mirar
va ser daquells dies
que més va plorar
F2:
Sol es trobava
amb els seus calers
per molts que en tingués
massa car per ell
i es va dir
D:
Segur que algú mestà esperant
això ho oblido jo demà
A moltes noies puc comprar
no importa el que hagi de trepitjar
G:
Sol Lam
Nanaranana
Do Sol
Nanaranana (Repetir i fondre)